Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Sir 15,15-20

Salm Responsorial

Sl 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

1Co 2,6-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
»També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Mt 5,17-37

"Jesús i la llei"

El text d’avui és llarg i encara deixa una cloenda per al diumenge que ve. Hi ha una introducció (5,17-20) i quatre antítesis (d’un total de sis): sobre l’homicidi (5,21-26); sobre l’adulteri (5,27-30); sobre el repudi (5,31-32) i sobre els juraments (5,33-37). Totes les antítesis comencen amb una fórmula com: «heu sentit que es va dir als antics». Totes tenen una forta contraposició: «doncs bé, jo us dic». Aquestes antítesis per a la sensibilitat jueva, eren una forma d’ingerència en les prerrogatives, no ja de Moisès, sinó de Déu. Hi ha aquí un toc molt personal de Jesús. De la seva autoritat.
La introducció és fonamental. La solemnitat està en l’afirmació de Jesús: «No us penseu que jo he vingut a desautoritzar la llei i els profetes. No he vingut a desautoritzar-los sinó a completar-los». La paraula desautoritzar vol dir literalment destruir, abolir, anul·lar. Jesús no es manifesta contra la llei. La declaració d’intencions és ulteriorment matisada: «no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant de la llei. Tot es complirà». En fórmula paulina: la llei és bona, la llei és santa. No és en cap sentit un obstacle a la implantació del Regne. Tanmateix, no n’hi ha prou. La llei ha de ser «plenament realitzada», «completada». Per dir-ho de forma casolana: li falta un bull.
El que li falta es mostra en les antítesis. Totes enuncien el complement de la llei en la línia de la finesa i de la interioritat. No n’hi ha prou amb no matar, ni en no ser infidel... Cal completar aquestes actituds amb l’esperit de la llei. En allò que la llei no formula explícitament, però que n’és l’ànima. La primera antítesi ho il·lustra amb detall. Per això, la «justícia» del Regne ha d’anar més enllà que la dels escribes i fariseus. Aquesta nova justícia, malgrat que no està pautada en la llei, tanmateix és moguda per l’Esperit que alena en la vida de Jesús i que ell vol transmetre als seus seguidors: l’Espe rit va més enllà que la llei.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 2ª. El dia del Judici Final

Segon vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 2ª "El dia de Judici Final". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió

Llista de reproducció dels vídeos de la tercera part del Messies de Händel. La resurrecció